dijous, 26 de novembre del 2015

COM GENEREM ESTATS DEPRESSIUS, L'ANSIETAT I LES PORS?

"De vegades podem passar-nos anys sense viure en absolut i, 
 de sobte, tota la nostra vida es concentra en un sol instant" (Oscar Wilde)

El passat i la seva influència sobre la depressió està basat en la nostra actitud davant els pensaments que alimentem de forma continuada. Quan entrem al bucle de contestar a les preguntes que ens assalten en comptes de deixar-les passar i ocupar la nostra ment en els pensaments de la situació present i que depèn de nosaltres.

-Per què vaig haver de actuar com ho vaig fer i així condemnar-me a una vida de dolor?

-Per què vaig prendre aquella decisió i no una altra? 

-Per què em vaig casar amb aquesta persona quan tots em deien que era un error?

-Per què vaig triar la carrera que em deien i no la que jo volia?

A aquests i molts altres perquès li solen seguir altres i altres, ja que les respostes ni ens satisfan ni ens solucionen els dubtes. Primer perquè són preguntes absurdes que no poden obtenir respostes intel·ligents; perquè -el que pertany al passat avui no tenim possibilitat de canviar-ho-, senzillament perquè JA VA SER.

Hi ha persones que viuen totalment atrapades en aquest passat contestant de manera obsessiva a aquest tipus de preguntes absurdes amb l'esperança d'obtenir respostes que ho justifiquin o alliberin, i l'únic que aconsegueixen són generar sentiments de frustració, d'ira, de culpa i de tristesa per allò que podría haver estat i no va ser. Sentiments que desencadenen estats més o menys depressius que la persona si no canvia d'actitud arrossegarà com una xacra fins que arribi a la comprensió de com neix i es manté el seu problema; amb el que arribat en aquest punt tan important, podrà prendre les regnes de la seva vida i canviar-la.

També es pot presentar el diàleg absurd amb els clàssics isis ...

- "I si en lloc d'haver triat allò, hagués triat allò altre"? 

i una infinitat de "I sis ..." absurds que alimenten diàlegs interminables i que ens condueixen a una derrota total, perquè ... senzillament no ho vam fer, i pensar-hi és una condemna que ens pot lligar a aquest passat amb el que ens impedeix viure el present.

Per tot això, és important tenir en compte que cada vegada que contestem a aquests perquès o aquests "isis", entrem en el parany que ens condueix a la patologia.

Una altra forma d'entrar en una actitud obsessiva està relacionada amb els pensaments referents al futur. En aquest cas la inseguretat i la por atrapen la persona portant-la a través d'una espiral de pensaments alarmants i temuts. I per això mateix hauríem de tenir en compte que "si mirem el nostre futur amb la inseguretat i la por del'avui, l'únic que aconseguirem serà projectar i crear un futur en què ens veurem insegurs i amb tota mena de pors". En aquests casos, les preguntes serien més aviat del tipus:

- I si les coses no em surten com espero ?

- I si tinc un problema de salut i ...?.

- I si no aprovo, supero, encerto aconsegueixo ...? ; o... 

- Què passaria si em deixés la meva parella? 

- Què passaria si perdés la feina ... la meva salut ... el meu estatus ...?

L'evidència del que dic és fàcilment constatable. N'hi ha prou que ens imaginem un d'aquests panorames temuts durant uns minuts, i observem el canvi que es produeix en el nostre estat anímic i les sensacions del nostre cos. Ara imaginem que no és només uns minuts, sinó que d'això hem fet un hàbit.

- Com podem sentir-nos?

Concretant i perquè quedi clar: "La persona que viu atrapada en les situacions traumàtiques i negatives del seu passat tindrà una tendència i actitud depressiva, mentre que la que viu enfocada en els temors i inseguretats del present, desplaçant-les i enfocant al futur, serà una persona que visqui a l'ansietat i la por ".

Resumint encara més. Tot està en la nostra ment. Fa anys vaig adoptar l'analogia de comparar la ment amb la nostra secretària. Pot ser una secretària molt fidel i eficient, o per contra, una secretària que només ens porta problemes i complicacions; però tot i així no ens atrevim a canviar-la.

Els fets o situacions són els que són. Puc rebre una mala notícia i donar-li voltes i voltes sense resultat, o puc acceptar que aquesta situació ha transcorregut d'aquesta forma i no d'una altra, i dedicar únicament l'atenció que estigui a la meva mà.

Puc seguir donant voltes a tots els pensaments alarmants que em vénen sense parar i sense benefici cap, o puc eradicar de la meva ment els que no són útils per a res.

L'elecció és nostra. Només hem d'aprendre a fer-ho. Igual que aprenem d'altres disciplines que ens costen temps i diners. Hi ha una gimnàstica física fàcilment constatable. De la mateixa manera hi ha una altra gimnàstica mental amb la qual obtindrem els resultats esperats aplicant el temps necessari.

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

diumenge, 22 de novembre del 2015

¿REFLEXIONAMOS PREVIAMENTE LOS EFECTOS DE NUESTRA AYUDA?




Nos podría ayudar hacernos algunas preguntas pensando en los efectos que producirá en la persona a la que deseamos ayudar.

- Si yo hago ésto, ¿Qué efectos o repercusiones tendrá en esa persona?

- Si dejo que la persona actúe y solucione sus problemas/necesidades por si misma, ¿verdad que con     ello se hace más fuerte?

Es muy común y a primera vista muy generoso por padres, educadores, formadores, etc ayudar a los hijos a evitar y resolver los problemas propios de su edad y entorno, pero...Cuando le resolvemos una situación impidiéndole que la hagan por sí mismos, ¿Cómo se sienten las personas: más fuertes o más débiles; más dependientes o más independientes?

Estas mismas reflexiones las hacemos extensibles a toda interrelación humana.


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell



dimecres, 18 de novembre del 2015

ACLARIMENTS SOBRE L'HIPNOSI

A causa de que moltes persones senten una gran curiositat i desitjos de sol•licitar sessions d'hipnosi, però tenen manca d'informació del que és i el que no és, vull aclarir alguns conceptes bàsics que necessitem tenir en compte.

El primer requisit imprescindible perquè una persona sigui hipnotitzada, és que ho desitgi i col•labori en el procés, ja que no totes les persones poden ser hipnotitzades encara volent-ho, però la immensa majoria sí que pot entrar en un grau o un altre d'hipnosi.

El més important a tenir en compte és que NO EXISTEIX LA HIPNOSI; SINÓ L'AUTO HIPNOSI. És a dir, un hipnòleg no pot hipnotitzar a una persona que per ella mateixa i amb la nostra guia no entri en auto hipnosi. Sí, és així! El poder el té cada un de nosaltres, però la tècnica i el coneixement aplicat ve de la mà del professional.

Per part del candidat a la hipnosi necessitarem:
  1.  Que tingui un gran curiositat i desig d'aprendre i aplicar.
  2.  Que tingui una gran imaginació, imprescindible per a aquesta finalitat, ja que allò que    imaginem fortament el convertim en realitat.
  3.  Que sigui capaç de concentrar la seva atenció en el procés per seguir bé les nostres indicacions  suggestives.
  4.  Que col•labori i ens segueixi al llarg de tot el procés ja que no som nosaltres els que l'  hipnotitzem; sinó que és el mateix que seguint-nos a nosaltres es capaç d'entrar en autohipnosi.

No poden ser hipnotitzades...
  •  Les persones que no tenen imaginació i són incapaços de mantenir l'atenció en les nostres directrius; per tant, aquelles persones amb dèficit d'atenció, de concentració i de confiança.
  • Aquelles que encara reunint els requisits prèviament esmentats, temen que la hipnosi els faci revelar secrets o coses que no volguessin dir. Cal aclarir que en estat d'hipnosi, la persona no dirà res que vagi en contra de si mateixa i que no ens diria en estat de vigília. (En aquests casos, prèviament necessitaríem treballar per guanyar-nos la seva confiança)
  • Les persones que estan molt medicades, ja que en comptes d'entrar en son hipnòtic, entrarien en un somni fisiològic, i per això la sessió no els aportaria més que un descans més profund.
  • Les persones amb algunes malalties mentals o psicopaties, ja que la hipnosi els agreujaria el problema.

I aquí cal trencar un mite: 
Fa anys va acudir a mi una senyora perquè la hipnotitzés. El resultat de la sessió va ser nul. Llavors ella amb aire triomfal em va dir: "Escolti, ha vist com no ha pogut amb mi?" . L'error va ser meu, perquè jo no li vaig explicar, que la hipnosi no era una lluita per veure qui era més fort mentalment; sinó la unió de dues voluntats per arribar a un fi desitjat.

LES PERSONES MÉS FÀCILMENT HIPNOTITZABLES
Són aquelles que tenen gran seguretat en si mateixes, molt imaginatives com seria el cas de músics, escriptors i persones dedicades a la creativitat.
Persones amb capacitat per liderar perquè ells mateixos s'han liderat.
Persones disciplinades i amb facilitat per seguir treball en equip.
Resumint, persones amb força mental i capacitat de concentració.

PERQUÈ EM POT SER ÚTIL LA HIPNOSI?
Perquè aquesta augmentarà la teva capacitat per relaxar-te, eliminant l'estrès i les seves seqüeles, que solen ser tant físiques: en forma de molèsties, dolors o somatitzacions generals, com psíquiques: dispersió, nerviosisme, irritabilitat, dificultat per dormir i descansar bé, falta de confiança a causa a aquestes seqüeles, etc.

L'ús de la hipnosi augmentarà el teu nivell de concentració i d'auto confiança; i com a extensió d'això, la podràs aplicar en el teu dia a dia per sentir-te més segur / a en el teu treball i en els teus projectes.

Més enllà d'aquestes indicacions de millora personal, les tècniques hipnòtiques regressives juguen un paper molt important per recordar, reviure i canviar l’experiència que te a la persona atrapada en un estat de limitació i bloqueig, la majoria de vegades tan greu que no les deixa avançar en la seva vida.
En aquests casos ja parlem hipnoteràpia profunda.


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

REFLEXIONS

"L'home vulgar espera el bo i el dolent de l'exterior, l'home que pensa ho espera de si mateix."
(Anton Txèkhov)

Aquesta frase tan contundent és una bona invitació a la reflexió per adonar-nos quin tipus de persones som.

Pensem que tant la felicitat o la desgràcia ens arriben de fora sense la nostra intervenció ?,

o ... per contra, som els creadors del nostre destí a través dels nostres pensaments i accions?

Temps per pensar i descobrir-nos.

dilluns, 9 de novembre del 2015

EL PODER DE LA CONVICCIÓ

"Algunes de les gestes més grans de la humanitat han estat obra de persones que no eren prou llestes per comprendre que eren impossibles".
(Doug Larson)

Em crida especialment l'atenció aquesta frase perquè rebel•la el poder de la convicció que som capaços de fer qualsevol cosa que ens proposem quan hi creiem. Com a fidel reflex del que acabo de dir, m'agradaria il•lustrar amb un simpàtic conte del gripau sord.

Hi havia una vegada una cursa... de gripaus.
                                  
L'objectiu era arribar a dalt d'una gran torre. Hi havia en el lloc una gran multitud.  Molta gent animant-los  i esperant veure els resultat. Va començar la competició. El repte era molt difícil  i la multitud no creia que poguessin arribar al cim d'aquella torre que era la seva fita.
per aquesta creença, el que més s'escoltava era:
- Quina llàstima!
- Aquests gripaus no ho aconseguiran... no ho aconseguiran!...
   
Al cap d'un temps alguns  gripaus van començar a desistir-hi, i  cada vegada anaven quedant  menys i menys a la cursa. Al final només quedava un que persistia i continuava pujant a la recerca del cim. Tot i així, la multitud encara seguia amb la mateixa cridòria.
- Quina llàstima!  -Segur que no ho aconseguirà!,

Però per sorpresa i admiració de tots, tant del públic que observava com dels gripauets que havien concursat i s'havien retut, el petit gripauet continuava sense defallir, i amb la persistència fruit d'una gran voluntat, al final va conquerir el cim.

Tothom ho va celebrar i es preguntaven com es que havia pogut fer-ho quan els altres havien abandonat. Tots volien saber com s'ho havia fet, com no s'havia desanimat amb la poca fe dels espectadors i l'abandó progressiu dels seus companys participants.

Li van preguntar i...van descobrir que era sord!

I va ser precisament el fet de no escoltar els missatges negatius el que va fer possible que realitzes aquella gran gesta.

Com aquest gripauet, No permetem que els missatges negatius de persones sense fe  i esperit de lluita, tirin per terra els nostres somnis de creixement  i superació. Recordem sempre el poder que tenen les paraules que escoltem!

MORALITAT:
Sigues sempre SORD quan algú et digui que no pots realitzar algun somni


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

RECONEIXEMENT

Quan no som capaços de canviar una situació, ens enfrontem al repte de canviar nosaltres mateixos. 
(Viktor Frankl)

...Ja què evidentment si la situació és externa i/o aliena a nosaltres, i no depèn de la nostra voluntat o iniciativa perque es produiexi el canvi desitjat; llavors l'única possibilitat que tenim és modificar el nostre enfoc o punt de vista sobre la mateixa.

Així es produeix el canvi que ens reconcilia amb la situació.


dilluns, 2 de novembre del 2015

DEPENDÈNCIA EMOCIONAL

N... ve a la consulta en un estat de ràbia, tristesa, confusió, esgotament i desesperació: - "No sé què fer amb la meva vida!  -Em Llevo sense ganes de fer res! ... Sense saber què faré o què puc fer! "

Entrem en matèria i li demano que m'expliqui quin problema o problemes té que la portin a sentir-se com confessa sentir-se.  Només en tinc un de problema. -em diu-.  Estic enamorada, però em sento esclava d'aquest amor.

Amb molta vergonya i sense deixar de plorar m'explica que està enamorada d'un home casat des de fa molt temps, que li ha lliurat la seva vida, la seva joventut; que ha posat les seves il•lusions en una relació amb aquest home, però que els anys passen i res del promès es fa realitat. Aguantar aquesta situació, veure com els anys passen i les promeses es dilueixen en excuses,  justificacions i promeses incomplertes, fan que N ... hagi arribat a aquesta dramàtica situació en la qual se sent com un zero a l'esquerra o com a bé diu, "Em sento pitjor que RES!" -

Al llarg de les primeres sessions, N ... justifica totalment l'actitud amb què ha estat tractada, veu del tot normal haver-se abandonat a si mateixa, haver deixat de cuidar-se a si mateixa per estar pendent únicament del seu enamorat.

- "Sempre que m'ha necessitat he estat al seu costat ... He fet tot per ell, però quan ha estat al revés; quan jo li he demanat, quan ho he necessitat, m'ha donat la volta amb els seus arguments fins fer-me sentir culpable per demanar-li i no entendre les seves necessitats.

Tot i així li costa admetre que hagi d'actuar d'una altra manera si està enamorada. Encara li disculpa perquè oblida les seves pròpies necessitats i únicament se centra en les d'ell.

N ... és una dona de mitjana edat, amb un atractiu i una elegància tal que costa creure la seva història. En aquests casos, el primer comentari que sortiria tant d'homes com de dones seria: -Quina sort! Amb aquest tipus i aquesta elegància se'ls portarà de carrer! -; però aquí la tenim.

S'ha anul•lat a si mateixa per un mal anomenat amor cap a un home amb el qual no s'ha sentit estimada, sinó utilitzada. Només que això ho ha vist amb els anys; quan ha tocat fons; quan ja no sabia que fer amb la seva vida.

Per sort hi ha hagut alguna persona amiga que li ha fet veure la situació i la necessitat de demanar ajuda per trencar amb aquesta dinàmica autodestructiva i de negació de si mateixa.

Han passat uns mesos i N ... ha recuperat el somriure i l'alegria que sempre havia tingut en la seva vida. Ha descobert que l'amor no ha d'anar només en una direcció; sinó que ha de ser bidireccional i recíproc.  Ara es veu com un ésser humà lliure i amb dret tant a donar com a demanar, a estimar i deixar-se estimar. Ara ha comprès com ha arribat a aquest punt d'anul•lació de si mateixa en nom de l'amor. Ara sap que estimar no és únicament lliurar-se a l'altre i viure per cobrir les seves necessitats; sinó que s'ha d'escoltar a si mateixa, que ha d'atendre i respectar els seus sentiments, creences, opinions i necessitats i gestionar-les per sentir-se satisfeta de si mateixa; que s'ha de valorar com a un ésser complet i no dependent de l'altre. Es dóna compte que no es pot estimar des de la tristesa i la frustració, sinó des de l'alegria i la plenitud personal.

N ... no és un cas aïllat que ha patit aquest trastorn que és la dependència emocional en les seves més àmplies variants. Com ella, moltíssimes dones, i també alguns homes pateixen durant anys o durant tota una vida aquest tipus de relació en què s'anul•len a si mateixos pel mal anomenat amor.
L'explicació més senzilla d'entendre és que quan una persona no s'estima a si mateixa, quan no es valora i respecta, és presa fàcil de qualsevol que la miri amb ulls tendres i li digui el que necessita sentir per la gran necessitat que d'això té.

A partir d'aquí farà qualsevol cosa perquè aquesta persona segueixi valorant-la i acceptant-; ja que ella mateixa no sap estimar-se i per descomptat no es respecta; el que podríem entendre com una falta total d'autoestima.

Algunes preguntes que ens ajudarien a prendre el pols a la nostra relació podrien ser:

- Em sento còmode comunicant a la meva parella els sentiments i pensaments envers  la nostra
  relació?

- Sóc capaç de demanar-li el que desitjo i expressar-li el que no desitjo?

- En el dia a dia,  espero el retorn de la meva parella amb alegria o amb por?

- Em valoro a mi mateix com a cònjuge o espero la valoració de la meva parella?

- Organitzem i planegem el nostre futur en comú o un dirigeix i l'altre segueix?

Hem de tenir en compte que hem d'aprendre a formular-nos noves preguntes que abans mai no ens les havíem fet, ja que les seves respostes ens donaràm noves percepcions de com podem actuar.